Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu.                                                        M.Sacramento Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan una persona alça els ulls al cel, unes vegades somriu amb un pensament agraït, unes altres, en silenci, dirigeix una pregària plena d’esperança cap a Aquell que instintivament situa per damunt de tot i de tothom i de qui espera ser escoltada. Des d’ahí s’espera la salvació, el remei, el consol, la solució. És la figura bíblica de l’inici d’una oració: “… I alçant els ulls al cel…” Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

XXIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                     Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquest diumenge, de nou se’ns proposa als qui pretenem ser seguidors de Jesús, un text evangèlic que a primera vista apareix recomanar-nos una cosa inaceptable: no ser una bona notícia sinó una cosa horrible i inhumana. Qui no renuncia a tots els béns, no pot ser el meu deixeble.

Ens vol fer reflexionar que una cosa és voler seguir Jesús, com a cap a centenars de persones que el seguien un Jesús que feia el bé, guaria malalts, donava pa i parlava amb autoritat … i anunciava un regne, una societat on els marginats serien feliços…; i una altra ser conscients que cal ser coherents en la recerca d’aquest  regne on tots som iguals, no hi ha discriminació de cap mena, ningú és superior a un altre i cal denunciar a les injustícies, les necessitats de les persones són abans que les prescripcions religioses … porta la persecució … porta a la creu . Perquè els poderosos imposen la seua ideologia dominant on l’important són valors, seguretat per tenir, figurar, consumir, manar …oposats a austeritat, humilitat, compartir, servei desinteressat que són els propis del Regne de Jesús. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

XXIIé DIUMENGE del Temps Ordinari.                                                                                    Llorenç Gimeno és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A l’evangeli d’avui, el Mestre, en veure com es comporten els altres comensals, aprofita per donar unes normes de comportament en forma de paràbola. Però les paraules de Jesús són més que normes: indirectament revelen moltes coses sobre ell mateix, la seua missió i quin ha de ser l’estil de vida dels deixebles.

“Tota l’Església no està constituïda amb vista de buscar la glòria d’aquest món, sinó amb vista a predicar, fins i tot amb el seu exemple, la humilitat i l’abnegació”(LG,8). L’actitud del cristià és imitar Crist en la humilitat, i fins i tot, en la humiliació. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

XXIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                       Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.               

Jesús de Natzaret entengué la seua vida com a invitació oberta i gratuïta a un banquet de noces convocat per Déu, que no imposa res, ni pressiona a ningú. La construcció de la taula compartida és el compromís de Déu, que estima sense condicions ni pressupostos als insignificants, als no-ningú, als quals manquen de mèrits. El banquet resulta, així, absolutament gratuït, asimètric i, en conseqüència, universalitzable.  Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

XXé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                      Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

L’Evangeli és amorf? És neutral?

Moltes vegades vivim la temptació de voler creure que l’Evangeli no pot alterar ni molestar cap persona i molt possiblement, siga perquè les prèdiques que s’escolten a les nostres parròquies són insípides i no entren en dur l’Evangeli a il·luminar la situació concreta d’on vivim.

L’ambient actual és convulsiu i no podem ser asèptics. Cal definir-se perquè no voler entrar en les qüestions actuals ja és una opció.

Pareix que no es vol escoltar el testimoni dels profetes i tampoc el de Jesús perquè, potser, no volem problemes ni enfrontaments. Però l’Evangeli no calla, mostra una opció dolorosa i compromesa perquè dona veu als pobres i humiliats, és a dir, acusa i deixa al descobert el sistema que mata i a les persones opressores.

L’acusació és manifesta: Jeremies desmoralitza els defensors de la força i això no és convenient per al poder, per això, cal emmudir-lo i fer-lo desaparèixer, traure’l de la circulació. Jesús sofrirà també eixa mateixa acusació i, per això, caldrà matar-lo.

Segurament preferim moralitzar sense entrar en qüestionar el sistema i quedar-nos en sermons que no canvien res per a tenir la festa en pau, sense adonar-nos que estarem posant-nos de part dels opressors i abusadors.

La carta als Hebreus ens adverteix que la gent està expectant, esperant una paraula compromesa i il·luminadora que encoratge per a no deixar de recórrer el camí, el qual conduesca a transformar la societat acomodada en un espai obert on tothom tinga lloc sense opressions ni abusos.

Hebreus dona una sentència denunciadora: encara no s’ha fet el camí, no s’ha arribat a lluitar fins a vessar la sang en la lluita contra la indignitat humana.